Punt de vista

La càmera fa d’ull de l’espectador; allò que l’espectador veu és allò que la càmera vol mostrar-li. De forma similar al que passa en la literatura amb el narrador extern o el narrador intern, la càmera pot adoptar un punt de vista neutre extern o un punt de vista intern, explicant-nos els fets des del punt de vista d’un personatge.

La tria no és només una qüestió estètica; igual que en la literatura, explicar les coses des de fora o explicar-les des del punt de vista d’un personatge té una càrrega emotiva i de significat diferent.

1. Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant, s’anomena càmera objectiva.

 

2. Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge tenim el que s’anomena càmera subjectiva. Òbviament, la càmera subjectiva acostuma a tenir una càrrega emocional narrativa molt més forta.

En els primers segons d’aquest fragment, el principi de Trainspotting (D. Boyle, 1996), hi veiem com el punt de vista de la càmera alterna entre mostrar-nos el personatge corrent (objectiva) i el que veu el personatge conforme va avançant (subjectiva).

En el primer minut d’aquest fragment de Perseguit per la mort (A. Hitchcock, 1959), Hitchcock fa una petita lliçó pràctica de l’ús expressiu de la càmera subjectiva per ensenyar a l’espectador cap on mira el personatge i què hi veu.

La senda tenebrosa (Dark passage, Delmer Davis, 1947). En aquesta producció, Humphrey Bogart és un presidiari que s’escapa i fins que un cirurgià plàstic no li canvia la cara, l’espectador mira amb els ulls del protagonista.


Aquest és un fragment de La dama del llac (Lady in the lake, Robert Montgomery, 1947), un experiment interessant: tota la pel·lícula està rodada amb càmera subjectiva.

En aquesta escena de Tesis (A. Amenabar, 1995) Amenabar juga amb el so i la càmera subjectiva (4’08) i ens mostra no només què veu sinó també què sent cadascun dels dos personatges que s’apropen.