La llum és l’element imprescindible per al cinema i qualsevol expressió audiovisual. Sense llum no pot haver-hi cinema. La il•luminació crea ombres, envelleix o rejoveneix i crea efectes psicològics en els personatges.
En el cinema en blanc i negre alguns creadors com Eisenstein, Lang, Huston, Howard Hawks o Hitchcock dominaren el món de les llums i les ombres, i van aconseguir donar a l’ombra un paper protagonista, fent servir de forma expressiva el contrallum o el fum de les cigarretes. Avui els films s’acostumen a rodar en els estudis amb llum artificial, imprescindible per matisar les ombres i il•luminar les zones que interessa destacar. En els rodatges a l’exterior també cal disposar de focus o de pantalles per dirigir els raigs solars cap el lloc on es vol.
El director de fotografia és l’encarregat de crear les condicions lumíniques adequades per allò que el director vol comunicar: llum que faci ressaltar la silueta d’un personatge, contrallum, llum des de dalt o zenital, llum lateral, llum des de baix amb ombra, etc.
1. Direcció de la llum
Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.
Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col•locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.
Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel•lícules de terror.
Amb el contrallum -el focus instal•lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar- s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.
La llum frontal, situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.
La llum lateral remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.
2. Qualitat de la llum
La llum d’interior molt baixa transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.
En exteriors, a migdia, amb un sol caient a plom no es pot gravar perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la darrera de la tarda (l’hora bruixa), i si el terra està mullat molt millor.
Un cas curiós d’il•luminació el tenim a Sospita de Hitchcock (Suspicious, 1942), on Cary Gran puja unes escales portant un got de llet on suposadament hi ha verí. Hitchcock per crear més tensió va tenir la pensada de col•locar una bombeta dins del got…